Segons la mitologia grega clàssica, Narcís era un jove d'una bellesa extraordinària el qual, per una maledicció provocada per un amor no correspost, es va enamorar de la seva pròpia imatge reflectida en un estany i va intentar seduir-la sense adonar-se que es tracta d'ell mateix. Frustrat per no veure's correspost, se suïcida amb la seva espasa i del seu cos en neix una bella flor, el narcís (Narcissus poeticus).
En aquesta obra, Salvador Dalí juga un cop més amb la doble imatge, per un costat veiem a Narcís afligit a la vora de l'estany abans de morir i per l'altra una mà que sosté un ou del qual neix la flor del narcís. Un clar exemple del mètode paranoico-crític dalinià que el pintor completaria amb una de les seves peces literàries més destacades, el poema del mateix nom en el qual explica el significat de la pintura.
